Punt i final

Això ja s'ha acabat!...., dissabte agafaré el vol que em torni cap a casa i espero arribar-hi entre les 8 i 9 del vespre.

Tot plegat ha anat força bé. Com a valoració final, només vull dir que vaig començar el blog dient que aquí no m'hi veurien pas a l'hivern i ara acabaré dient que: vés a saber!. D'alguna forma, m'he quedat amb les ganes de conèixer com és aquest país en el seu estat natural....... [ si ja deia jo que tantes hores de sol no podien acabar bé de cap manera :p ]

**********************************************************************************
**********************************************************************************

....en el moment en què he acabat de fer l'equipatge m'he donat compte de tot el temps que he perdut; la maleta estava buida.

**********************************************************************************

És hora d'anar fent balanç.....

...... una de les coses que més he provat durant aquesta estada ha estat la cervesa finesa... tant, que al final no sabia que fer amb tantes llaunes, i ja veus..........


[ en record de la nit de St. Joan celebrada amb el Ramon i el xit, definitivament hi va haver massa cervesa... :p]

El sol de mitjanit

Hola de nou!,
una de les coses que tenia més clares abans de venir a Finlàndia era que fos com fos hauria de veure el sol de mitjanit. Per fer-ho, la forma més fàcil és agafar un avió que et porti fins a Rovaniemi, capital i punt de partida de la regió de la Lapònia.
Abans de marxar però, vaig mirar si el temps em seria favorable [veure el detall del temps que fa a les nit de Rovaniemi] i la veritat és que no pintava massa bé. Divendres sol amb alguns núvols i dissabte pluja ( el murphy que no falti, clar)......

**Resum de l'arribada:
- 20:30: surt l'avió ( retard de 15 min.)
- 21:50: arribo a Rovaniemi
- 22:00: vaig a buscar un cotxe de lloguer.
-22:45: després de trobar el hostal que havia reservat i haver-me instal·lat, surto en direcció nord per intentar trobar algun lloc rotllo mirador per fer alguna foto.

Al cap de 15 minuts conduint em dono compte que no podré trobar cap lloc aprop on poder veure una posta/sortida clara: tot està ple d'arbres que sempre es veuran a l'horitzó. Com trobo a faltar les vistes de la posta de sol que es veuen a l'Urgell !.... però bé, que hi farem. Quasi són les dotze... el sol encara queda alt. Primer intent:

Hora local: 23:55 h

Com podeu veure, una foto força dolenta. Continuo conduint fins que decideixo entrar en un camí que no sembla que porti a cap lloc en concret ( el problema dels camins es que sempre t'acaben portant a alguna casa ). Passades les dotze ja, trobo un lloc al costat del camí, amagat darrera un turó i dèbilment il·luminat per la claror del sol de mitjanit on no puc evitar parar......

Hora local: 00:25 h

.......................................................................................................................................................................
........................................................ Doncs res, després de queda'm encantat una estona, penso que hauria de fer cas al savi consell que Gandalf li donà a Bilbo, i no abandono el camí. Continuo fins que finalment, veig a mà dreta un petit llac on sembla que podré fer algo semblant a la foto desitjada......

Hora local: 01:05 h

Quan el sol s'ha amagat darrera els arbres, observo dues coses. La primera, i més aviat és no sentir-la, és que hi ha un gran silenci, però molt!, trencat de tan en tan només per algun ocell. La segona, és la confirmació visual i física d'un gran rumor de la Lapònia: està plena de mosquits!. Per sort anava ben tapat ( la temperatura, més o menys era de 5 graus), però van poder picar-me al cap.. a tota la closca! l'únic lloc que tenien lliure, qui'ls va fotre.....

Finalment, vaig tornar cap a Rovaniemi (m'havia allunyat uns 100 km) per intentar dormir, algo que veia difícil veient com el sol tornava a pujar i tot s'anava aclarint cada cop més i més.... Abans d'arrivar però, una altra sorpresa m'esperava al costat de la carretera.......

Hora local: 02:13

Acabava de confirmar doncs, l'altre rumor que havia sentit de la Lapònia: està plena de rens. Tants, que pot resultar perillós fins i tot conduir: creuen la carretera com els conills.


*************************************************************************
El dissabte a la nit ( en aquest casos, això de la nit és un dir clar), com molt bé va dir la previsió del temps, va ploure i no vaig veure res de sol. Durant el dia vaig anar a veure el pare noel i fins i tot vaig poder arribar a la frontera de Suècia. Tot plegat va ser un gran viatge......

Entrada al cercle polar [Santa Claus village]

Frontera de Suècia-Finlàndia

Bé doncs... ja ens veurem aviat i a disfrutar del St.joan...

P.D. Si voleu saber alguna cosa semblant a la realitat de l'altra punta ( o quasi ) del món, mireu això. ;).

Els mil llacs

Hola de nou,
aquest cap de setmana passat vaig llogar un cotxe, vaig agafar un mapa, vaig alçar el dit i vaig dir: aquí!!.... i allà vaig anar. El lloc és la famosa regió dels mil llacs, situada al sud-est de Finlàndia, on com molt ve diu el seu nom és quasi tot aigua.... i allà on no n'hi ha, boscos,.... mooolts boscos.
La broma va resultar ser d'uns 900 km en un dia (dissabte).... però va valdre la pena; sobretot per conèixer el país d'una forma lliure sense haver de dependre dels transports públics. A més, tenia moltes ganes de conduir. Així doncs, dissabte al matí vaig agafar una botella d'aigua, dos plàtans i un paquet de cereals ( és l'únic que tenia a mà ) i a fer kilòmetres.

Una de les coses que sorprèn quan t'allunyes de la zona de Helsinki és que a banda de les principals carreteres que hi ha per unir les diferents ciutats, la resta són camins amb poques indicacions i envoltats d'arbres [això potser és lo que alguns de Barcelona ( i no miro a ningú ) o algú de Mèxic ( ara sí que miro a algú ;)) es pensen que hi ha pels pobles de Catalunya, però evidentment ( i malauradament ) no és així :)]. A més a més, els suposats pobles venen a ser un agrupament de cases sueltes que es troben en mig del bosc, on l'única senyal que indica que per allà hi viu gent són les bústies que et trobes a l'entrada del camí que et porta a les cases. S'hi ha de viure ben tranquil.....

Aquí poso una sèrie de fotos dels diferents paisatges que et trobes per la zona que vaig estar.

Camins perduts entre els boscos de Finlàndia.

Per aquí hi viu gent,... o això sembla.

Vista d'un dels llacs més grans de la zona


Interior d'un bosc típic del sud-est finès.

A l'hivern les coses canvien

No tinc res a dir


Aquest va ser el cotxe :)

Bé, resumint seria mes o menys tot això. Per lo demés no hi ha massa novetats. Els companys de pis s'han canviat i ara estic amb un canadenc i un francès; això de la nit blanca ja comença a ser algo serio i encara no he provat ni la sauna ni el vodka finès. Lo primer em fa mandra perquè ara mateix ja fa bastanta calda.... lo segon ho solucionaré avui mateix :),.. no, potser millor divendres ;-p

Ja ens veurem, adéu!