dimecres, 6 de juny del 2007

Els mil llacs

Hola de nou,
aquest cap de setmana passat vaig llogar un cotxe, vaig agafar un mapa, vaig alçar el dit i vaig dir: aquí!!.... i allà vaig anar. El lloc és la famosa regió dels mil llacs, situada al sud-est de Finlàndia, on com molt ve diu el seu nom és quasi tot aigua.... i allà on no n'hi ha, boscos,.... mooolts boscos.
La broma va resultar ser d'uns 900 km en un dia (dissabte).... però va valdre la pena; sobretot per conèixer el país d'una forma lliure sense haver de dependre dels transports públics. A més, tenia moltes ganes de conduir. Així doncs, dissabte al matí vaig agafar una botella d'aigua, dos plàtans i un paquet de cereals ( és l'únic que tenia a mà ) i a fer kilòmetres.

Una de les coses que sorprèn quan t'allunyes de la zona de Helsinki és que a banda de les principals carreteres que hi ha per unir les diferents ciutats, la resta són camins amb poques indicacions i envoltats d'arbres [això potser és lo que alguns de Barcelona ( i no miro a ningú ) o algú de Mèxic ( ara sí que miro a algú ;)) es pensen que hi ha pels pobles de Catalunya, però evidentment ( i malauradament ) no és així :)]. A més a més, els suposats pobles venen a ser un agrupament de cases sueltes que es troben en mig del bosc, on l'única senyal que indica que per allà hi viu gent són les bústies que et trobes a l'entrada del camí que et porta a les cases. S'hi ha de viure ben tranquil.....

Aquí poso una sèrie de fotos dels diferents paisatges que et trobes per la zona que vaig estar.
















Camins perduts entre els boscos de Finlàndia.


Per aquí hi viu gent,... o això sembla.


Vista d'un dels llacs més grans de la zona


Interior d'un bosc típic del sud-est finès.


A l'hivern les coses canvien


No tinc res a dir


Aquest va ser el cotxe :)


Bé, resumint seria mes o menys tot això. Per lo demés no hi ha massa novetats. Els companys de pis s'han canviat i ara estic amb un canadenc i un francès; això de la nit blanca ja comença a ser algo serio i encara no he provat ni la sauna ni el vodka finès. Lo primer em fa mandra perquè ara mateix ja fa bastanta calda.... lo segon ho solucionaré avui mateix :),.. no, potser millor divendres ;-p

Ja ens veurem, adéu!


12 comentaris:

Anònim ha dit...

uala!!

prime! :p

Anònim ha dit...

Aquí potser també provarem algo amb uns OHs de més, avui. El massagran ja marxarà cap a l'infern i hi haurà més competència de blogs. D'altra banda el Ramón m'ha dit que no té un Peltier i que n'està preparant una de grossa. Youtube es prepari.

Ala, ciau!, vaig a veure què pillo.

Per cert, a l'estiu no es deuen pas suicidar aquesta penya, oi?

Guille ha dit...

la pega de suicidar-se deu ser trobar un lloc prou alt des d'on tirar-se :D

Usti, la foto de la caseta al mig del prat m'ha impactat molt. M'han vingut ganes de baixar el camínet fins al porxo, però al mateix temps he vist l'herba verda moguda pel vent, un dia darrera un altre, sempre amb un cel clar i la brisa freda... m'ha vingut molta tristesa.(un és sensible, i no només reacciona a les frikades, vès).

Definitivament, no és un pais fet per mi... duraria massa poc :P

que disfrutis i no et tajis de dia!

g

Boc Amat ha dit...

Si, ben cert, el lloc més usual per suicidar-se és en alguna cabana perduda faci fred o calor, si menys no és el que explica el llibre de suicidis, que per cert el tinc bastant oblidat... era una mica avorrit :(
Sigui com sigui, el que sí és cert és que ara mateix la gent s'està tornant realment eufòrica amb l'arribada de la calor, avui mateix celebraven un carnaval brasiler pels carrers de Helsinki....

La veritat és que a mi també em va emocionar veure aquella casa enmig del camp, em va recordar el meu poble.... no res, que ja es va tenint ganes de tornar...

Que vagi bé doncs, arrebeure :p

Guille ha dit...

ei neng! com va?

t'escric per que si. Espero que sàpigues apreciar-ho. El f ja està en zona de gerra i el pau l'evita quedant-se a casa. Són dies extranys per aquí. Ple de nenes fent la sele guarnides i exhuberants com un arbre de Nadal amb boles i tot. Com molarà aquest st joan,eh pta! ja ens diràs qui et ve a visitar...

No feu maldats!

guillerm

mendu ha dit...

el boig de la g(u)erra, que va una mica burratxu a hores d'ara, promet (com Prometeu) que, deixan-vos mortals el foc, demà o, a tot estirar (pel desfasament -o defassatge?- horari) tindreu competència bloguera a on poder vomitar (o gomitar, que sona a gomis;)
nanit!
ps: em costarà encertar això del word verification...
pps: sí, m'està costant...

Boc Amat ha dit...

felix, borrrraxto!!!, jaja, ara m'has fet gola, llastima que son les 10 del mati....
a veure quan comences el blogg!!!...
alguns el comencen i d'altres practic... l'acaben. Aquest cap de setmana vaig a la laponia i d'aqui 15 dies ja tornare a estar per aqui baix... guillem, podries aprofitar per tirar la canya a veure si caces una d'aquestes boles... :D.
ala, ja ens veurem.. la setmana que ve, si encara sóc viu ( pq recordeu que arriba l'au) ja posaré un altre post.

adeu!!

P.D: el vodka ja m'agrada....

Anònim ha dit...

Doncs ara mateix enfilo el navegador cap al blog del boig de les cames llargeus i els axons curts.

No miris massa el sol de mitjanit i molt menys cantis cançons de SAU. I encara molt menys, a l'Au.

Per cert, quan l'Au vingui cap aquí, es vestirà de colors i esdevindrà l'Aurora Boreal? Deu no ho vulgui! Vigila que no toqui el vodka i tingueu sempre apunt la botella amb sucedani, per si les mosques.

Anònim ha dit...

Hola! be ja he recuperat el temps perdut i m'he llegit els posts, no res jo soc tambe a terra estrangera, pero no pas tan lluny com vosaltres, simplement a Getafe (si els dels 4 gols al barça) i realment em fas molta enveja, Finlandia es un lloc on sempre he volgut anar. Apa aprofita-ho i busca els elfs! Fins aviat!!

Boc Amat ha dit...

Hola que tal toni!?!! doncs si algun dia tens la oportunitat de venir, no t'ho pensis, com a fan Tolkien, segur que et mola tot aixo......

per cert quin trauma doncs esta per alla getafe el dia nefast.... no res, avui toca resar..

Adeu!!

Anònim ha dit...

No sembla pas que hagis resat massa, pel que es veu. Això he vist porahi.

El Tonirrlrlrlts no sap que la hierba para pipa te l'has de portar de casa.

Ara amb el Flx tindràs més competència bloggera, i com que no té piano, però si WiFi, potser serà una competència d'alçada.

mendu ha dit...

no, jo només sóc un imitador:) estigueu atents però que avui o demà penjaré un video amb la història de la nevera:p
no tinc wifi per cert, va anb cable, com antes!