Punt i final

Això ja s'ha acabat!...., dissabte agafaré el vol que em torni cap a casa i espero arribar-hi entre les 8 i 9 del vespre.

Tot plegat ha anat força bé. Com a valoració final, només vull dir que vaig començar el blog dient que aquí no m'hi veurien pas a l'hivern i ara acabaré dient que: vés a saber!. D'alguna forma, m'he quedat amb les ganes de conèixer com és aquest país en el seu estat natural....... [ si ja deia jo que tantes hores de sol no podien acabar bé de cap manera :p ]

**********************************************************************************
**********************************************************************************

....en el moment en què he acabat de fer l'equipatge m'he donat compte de tot el temps que he perdut; la maleta estava buida.

**********************************************************************************

És hora d'anar fent balanç.....

...... una de les coses que més he provat durant aquesta estada ha estat la cervesa finesa... tant, que al final no sabia que fer amb tantes llaunes, i ja veus..........


[ en record de la nit de St. Joan celebrada amb el Ramon i el xit, definitivament hi va haver massa cervesa... :p]

El sol de mitjanit

Hola de nou!,
una de les coses que tenia més clares abans de venir a Finlàndia era que fos com fos hauria de veure el sol de mitjanit. Per fer-ho, la forma més fàcil és agafar un avió que et porti fins a Rovaniemi, capital i punt de partida de la regió de la Lapònia.
Abans de marxar però, vaig mirar si el temps em seria favorable [veure el detall del temps que fa a les nit de Rovaniemi] i la veritat és que no pintava massa bé. Divendres sol amb alguns núvols i dissabte pluja ( el murphy que no falti, clar)......

**Resum de l'arribada:
- 20:30: surt l'avió ( retard de 15 min.)
- 21:50: arribo a Rovaniemi
- 22:00: vaig a buscar un cotxe de lloguer.
-22:45: després de trobar el hostal que havia reservat i haver-me instal·lat, surto en direcció nord per intentar trobar algun lloc rotllo mirador per fer alguna foto.

Al cap de 15 minuts conduint em dono compte que no podré trobar cap lloc aprop on poder veure una posta/sortida clara: tot està ple d'arbres que sempre es veuran a l'horitzó. Com trobo a faltar les vistes de la posta de sol que es veuen a l'Urgell !.... però bé, que hi farem. Quasi són les dotze... el sol encara queda alt. Primer intent:

Hora local: 23:55 h

Com podeu veure, una foto força dolenta. Continuo conduint fins que decideixo entrar en un camí que no sembla que porti a cap lloc en concret ( el problema dels camins es que sempre t'acaben portant a alguna casa ). Passades les dotze ja, trobo un lloc al costat del camí, amagat darrera un turó i dèbilment il·luminat per la claror del sol de mitjanit on no puc evitar parar......

Hora local: 00:25 h

.......................................................................................................................................................................
........................................................ Doncs res, després de queda'm encantat una estona, penso que hauria de fer cas al savi consell que Gandalf li donà a Bilbo, i no abandono el camí. Continuo fins que finalment, veig a mà dreta un petit llac on sembla que podré fer algo semblant a la foto desitjada......

Hora local: 01:05 h

Quan el sol s'ha amagat darrera els arbres, observo dues coses. La primera, i més aviat és no sentir-la, és que hi ha un gran silenci, però molt!, trencat de tan en tan només per algun ocell. La segona, és la confirmació visual i física d'un gran rumor de la Lapònia: està plena de mosquits!. Per sort anava ben tapat ( la temperatura, més o menys era de 5 graus), però van poder picar-me al cap.. a tota la closca! l'únic lloc que tenien lliure, qui'ls va fotre.....

Finalment, vaig tornar cap a Rovaniemi (m'havia allunyat uns 100 km) per intentar dormir, algo que veia difícil veient com el sol tornava a pujar i tot s'anava aclarint cada cop més i més.... Abans d'arrivar però, una altra sorpresa m'esperava al costat de la carretera.......

Hora local: 02:13

Acabava de confirmar doncs, l'altre rumor que havia sentit de la Lapònia: està plena de rens. Tants, que pot resultar perillós fins i tot conduir: creuen la carretera com els conills.


*************************************************************************
El dissabte a la nit ( en aquest casos, això de la nit és un dir clar), com molt bé va dir la previsió del temps, va ploure i no vaig veure res de sol. Durant el dia vaig anar a veure el pare noel i fins i tot vaig poder arribar a la frontera de Suècia. Tot plegat va ser un gran viatge......

Entrada al cercle polar [Santa Claus village]

Frontera de Suècia-Finlàndia

Bé doncs... ja ens veurem aviat i a disfrutar del St.joan...

P.D. Si voleu saber alguna cosa semblant a la realitat de l'altra punta ( o quasi ) del món, mireu això. ;).

Els mil llacs

Hola de nou,
aquest cap de setmana passat vaig llogar un cotxe, vaig agafar un mapa, vaig alçar el dit i vaig dir: aquí!!.... i allà vaig anar. El lloc és la famosa regió dels mil llacs, situada al sud-est de Finlàndia, on com molt ve diu el seu nom és quasi tot aigua.... i allà on no n'hi ha, boscos,.... mooolts boscos.
La broma va resultar ser d'uns 900 km en un dia (dissabte).... però va valdre la pena; sobretot per conèixer el país d'una forma lliure sense haver de dependre dels transports públics. A més, tenia moltes ganes de conduir. Així doncs, dissabte al matí vaig agafar una botella d'aigua, dos plàtans i un paquet de cereals ( és l'únic que tenia a mà ) i a fer kilòmetres.

Una de les coses que sorprèn quan t'allunyes de la zona de Helsinki és que a banda de les principals carreteres que hi ha per unir les diferents ciutats, la resta són camins amb poques indicacions i envoltats d'arbres [això potser és lo que alguns de Barcelona ( i no miro a ningú ) o algú de Mèxic ( ara sí que miro a algú ;)) es pensen que hi ha pels pobles de Catalunya, però evidentment ( i malauradament ) no és així :)]. A més a més, els suposats pobles venen a ser un agrupament de cases sueltes que es troben en mig del bosc, on l'única senyal que indica que per allà hi viu gent són les bústies que et trobes a l'entrada del camí que et porta a les cases. S'hi ha de viure ben tranquil.....

Aquí poso una sèrie de fotos dels diferents paisatges que et trobes per la zona que vaig estar.

Camins perduts entre els boscos de Finlàndia.

Per aquí hi viu gent,... o això sembla.

Vista d'un dels llacs més grans de la zona


Interior d'un bosc típic del sud-est finès.

A l'hivern les coses canvien

No tinc res a dir


Aquest va ser el cotxe :)

Bé, resumint seria mes o menys tot això. Per lo demés no hi ha massa novetats. Els companys de pis s'han canviat i ara estic amb un canadenc i un francès; això de la nit blanca ja comença a ser algo serio i encara no he provat ni la sauna ni el vodka finès. Lo primer em fa mandra perquè ara mateix ja fa bastanta calda.... lo segon ho solucionaré avui mateix :),.. no, potser millor divendres ;-p

Ja ens veurem, adéu!

No hauria de ploure.........

..... perquè sinó acabes fent tonteries com aquestes [lo millor és el soundtrack, o sigui que atents a la música]:

.... si ja ho se, és molt freaky (diria que rotllo-freaky-Ramon ;p)... però que hi vols fer tu...

Bé, hola de nou (això intentarà ser més serio). Potser semblarà que només escric algo en aquest blog quan rebo certa amenaça ( ja sigui via email o comment) per part d'alguns gamberros :).... però no us ho penseu pas, és pura casualitat....¬¬
La veritat és que des de l'últim post no és pot dir que m'hagi mogut gaire. Ara ja estic en un plan bastant rutinari on l'única emoció del dia és saber si el dia serà un ice-cream day o no; és que després de dinar s'acostuma a anar al super i comprem un gelat..... que vols fer-hi, no tenen fnac.

A la feina hi estic força bé, el Tapio ( és el meu jefe, no val a fer conyes) és molt tranquil i no dona molta canya. A part, s'hi treballa bastant bé. Tot en general està molt ben organizat: al tercer dia d'estar aquí ja tenia el codi per entrar caps de setmana i un rètol amb el meu nom a la porta del despatx.... igual que a Bcn tu... també s'ha de dir, que són més poca gent, però quan les coses estan ben fetes.......

Aquí va una foto de l'entrada al departament (està feta fa unes dies quan encara feia fred, per això vaig tant tapat)

Aquest cap se setmana llogaré un cotxe per anar a rodar, a veure si la setmana que ve puc posar algo més interessant. De moment i per acabar, deixo una foto que em va fer certa gràcia. És un gran joc de paraules......




Salut!!!

La Nit Blanca

I tocaren les 10, les 11, les 12..... i la negra nit no apareix. Com podeu veure en aquesta foto, així són les nits de Helsinki ( l'edifici és la catedral ), i això que el cel estava una mica tapat.

Fotografia de Helsinki passades les 11 de la nit.

Aquesta setmana passada, aprofitant que hi havia dies de festa i que feia bon temps vam anar [ amb l'Anna, que va venir dijous passat :)] a rodar una mica pels voltants de Helsinki.

Nuuksio és un parc nacional bastant important de la zona d'Espoo. És molt gran i hi ha moltes rutes a fer on és molt fàcil perdre't. A diferència de tota la planura present per tota finlàndia, aquest parc té una certa rugositat... si, jo diria que és una superfície superrugosa amb un exponent de rugositat de 1.5 ;p....
A banda d'això, hi ha molts llacs, boscos..... de fet, tota finlàndia és com un gran bosc on la gent s'hi ha fet lloc per poder-hi viure.

Entrada al Bosc Vell de la Comarca d'Espoo.

Llac del Parc de Nuuksio

Hi ha tanta fusta que la pots agafar lliurement per coure't el teu jalo

I parlant de fusta, un altre dia vam anar a Porvoo que és famós per que pràcticament totes les cases són fetes de fusta. També és famós per una església del segle XIV que ha patit moltes desgracies i que malauradament, l'any passat va ser cremada per una colla de vàndals; val a dir per això, que s'ho deurien passar bastant bé aquests també.... .. ara mateix s'està reconstruint.

Vista de Porvoo

I finalment, poso una foto que vaig fer en una illa que vam anar i que temps ha havia estat un fort marítim militar de defensa.

En un forat al terra, vivia un hòbbit.......

Bé, com podeu veure, han aparegut unes noves seccions al blog. Per estrenar la secció d'enllaços, hi poso un link a la pàgina del grup de música del meu jefe. És el que toca la guitarra i no canta. També s'hi pot descarregar alguna cosa...... I la secció Memoràndum no té res a veure amb Suomi, però mostra com també de tant en tant m'avorreixo ;) ..... no res, són fragments de pelis i series que han de ser recordats.

näkemiin

Ruohosipulimaksapasteija

Hola que tal!!

Despres de passar ja més de dues setmanes per aquestes terres suomieses ha arribat l´hora de començar aquest blog explicant vés a saber què de vés a saber on.....

Durant aquests dies, el que m'ha quedat més clar és que aquí a l'hivern no m'hi veuran lo pèl ;p, almenys en una estada llarga com aquesta. Només cal veure com estan aïllades les cases per donar-se compte del fred que hi deu fer. Tot està doblat. Dues portes de fusta, dues finestres de vidre,..... clar que amb això, lo que s'aconsegueix és que la diferència de temperatures entre a dins i fora sigui bestial, la qual cosa també explica perquè a tots els restaurants de gran capacitat ( rollo menjadors universitaris) o fins i tot a les facultats, hi hagi un gran espai reservat pels penjadors,... segur que a l'hivern van tapats com a cebes !

Ara mateix ja puc dir que estic plenament instal·lat. El dia que vaig arribar, el meu jefe em va venir a buscar al aeroport, em va acompanyar al pis i em va ensenyar tot lo necessari per sobreviure al campus; fins i tot em va portar a un super perquè pogués comprar algo pel sopar i esmorzar; del super, però, només em va ensenyar on estava la secció de les cerveses :p ,... es va enrotllar bastant,.... és un bon paio. Pel que fa el pis, el comparteixo amb un japonés i un noi de l'India que no el veig gaire. Només se que cada dia per sopar es prepara uns mejunges a base d'unes llenties indies que fan molta pudor...., tots dos són força simpàtics per això. Al japonés li va fer molt gràcia ( no se perquè ¬¬ ) quan li vaig explicar que a Barcelona anava amb els de la facultat a dinar a un restaurant japonés i que menjavem katsudon, yakisova, curry..... suposo que li deuria portar records, perque ja fa més de vuit mesos que està per aquí.
Per que pugueu veure on intento dormir, aqui poso una foto cutre d'una part de la meva habitació.





De moment encara no he rodat gaire, degut en gran part al vent gelat que ha estat fent aquests dies. T'asseguro jo que et passaven les ganes de fer el guiri quan sorties de casa.... Ara mateix les temperatures comencen a pujar i, més o menys, podríem dir que ja estem a la primavera ( +10 ºC).



Pel que fa a la vida al campus, està resultant sent força tranquil·la, l'única excepció van ser els dies del pont de maig. Si, es veu que el 1 de maig és molt celebrat per aquí, sobretot pels estudiants. Es vesteixen amb una espècie de mono de mecànic de colors i es posen un barret de mariner per celebrar que ja han acabat les classes,... o vés a saber què, la qüestió és anar borratxo tot lo dia.
Aquí poso una foto del 'pati' central del campus on hi havia estudiants fent el suomi bebent i fent jocs. Al fons s'hi pot veure l'edifici principal de la universitat que va ser construït per un arquitecte finès bastant famós, poca broma.



Bueno, com podeu veure no es pot dir que tingui fotos molt maques, però de moment és lo que hi ha, tot arribarà. Per acabar us deixo una foto, més maca, de la badia d'Espoo, que de fet és la ciutat on estic, i on s'hi pot veure més o menys on està situat el meu pis (seria per allà prop dels edificis de l'esquerra, darrera dels arbres).




Ah!, i ja no m'enrecordava, el nom raro del post correspon a una espècie de patè de salmó ( almenys és el que jo crec), però vaig flipar al veure lo llarg que era, has d'agafar aire tu..... ruohosipulimaksapasteija.